La idea de Stoneta es pot explicar en una frase, i aquesta és la primera prova que està ben construïda: capturar el tacte d’una persona estimada i convertir-lo en una joia.
No una foto seva. No una inicial gravada. El tacte.
Un problema tècnic amb una condició humana
El projecte està especialment orientat a nadons i a persones amb pell sensible, i això imposa una restricció que ho decideix gairebé tot: el procés no pot fer mal ni molestar.
La solució és una cera especial que es pot modelar amb la mà, sense necessitat de foc, de manera que no cal escalfar-la sobre la pell. Dit així sona a detall de fitxa tècnica. En realitat és el que fa possible tot el projecte: sense aquesta condició resolta, la idea es queda en una bona idea.
Aquesta és una lliçó que apareix sovint en projectes de producte i que els estudis de marca a vegades passem per alt. Una promesa emocional només és creïble si algú ha resolt el problema pràctic que hi ha a sota.
Per què el tacte i no la imatge
Vivim envoltats d’imatges de la gent que estimem. En tenim milers al telèfon.
Del tacte, en canvi, no en guardem res. És el sentit que no sabem arxivar. Sabem com era una cara; no sabem tornar a sentir una pell.
Conservar una textura. Guardar un instant físic. Convertir el tacte en memòria i la memòria en objecte.
Aquí hi ha una idea aprofitable per a qualsevol persona que estigui pensant en branding emocional: la força d’una proposta no ve de la intensitat del sentiment que invoca, sinó de la precisió amb què el defineix. «Records per sempre» no commou ningú. «Capturar el tacte d’aquesta mà» sí.
Tot el sistema en una sola marca
Per a l’estudi, Stoneta és el projecte propi on conflueixen més disciplines alhora: producte, fabricació, relat, identitat, fotografia, ecommerce i comunicació. Cap d’aquestes peces es pot resoldre sense mirar les altres.
Portar aquesta marca des de dins és el que permet a Codina Studio parlar amb coneixement quan un client arriba amb un producte carregat de significat i el problema de com explicar-lo sense espatllar-lo.
Explicar una cosa que ningú no busca
Hi ha un problema comercial que aquest projecte planteja amb tota la cruesa: ningú no es lleva un matí buscant una joia amb l’empremta de la pell del seu fill. No hi ha demanda esperant; hi ha una idea que s’ha de fer entendre abans que ningú pugui desitjar-la.
Això capgira l’ordre habitual del treball de marca. En un producte conegut, la feina és diferenciar-se dins d’una categoria que el comprador ja té al cap. En un producte com aquest, la feina és molt anterior: aconseguir que algú entengui de què li estàs parlant i, sobretot, en quin moment de la seva vida allò té sentit.
El projecte germà, on l’experiència també forma part del producte, és De fondre a portar l’anell. I si el que et preguntes és per on es comença una marca com aquesta, la resposta és a Una marca no comença amb un logotip.