Quan una empresa diu que és propera, normalment no diu res. Tothom ho diu. La paraula ja no informa.
Qui hi ha
A dia d’avui l’equip és de cinc persones.
Rafel Codina Filbà — Creative Director
Fundador de l’estudi i responsable de direcció creativa. Joier de formació, vint anys de sector tèxtil abans de muntar la casa i, des del 2005, el criteri que sosté el conjunt.
Laura Codina Ibern — Branding Specialist
Lidera la creació i el desenvolupament de marques i té un paper central en la gestió i el contacte amb el client. Ve d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte i d’Enginyeria Mecànica, i treballa també amb 3D.
Rafel Jr. Codina Ibern — Technology
Ve d’Enginyeria en Sistemes Audiovisuals i porta la vessant tecnològica: UX/UI, disseny i desenvolupament web. Joier enamorat dels processos clàssics artesanals i deixeble de Rafel pare.
Migue Pérez — Filmmaker & Photo
Responsable de fotografia i videografia de tots els projectes interns i externs de l’estudi amb una sensibilitat innata mesclada amb adaptació i empatia.
Rafa Moreno — Graphic Designer
Expert en disseny gràfic i branding amb una visió 360 del sector creatiu, unint el món digital amb el físic.
Dues generacions, un sol criteri
Tres de les cinc persones porten el mateix cognom, i això introdueix una dinàmica que no existeix en un equip convencional: es discuteix diferent, es discrepa diferent i es porta la feina a casa d’una altra manera.
La fórmula que fem servir públicament és que una generació aporta maduresa estratègica i l’altra frescor digital. És certa, però simplifica. La segona generació no ha substituït la primera: n’ha ampliat el terreny. Rafel fill hi va afegir la capa tecnològica; Laura va consolidar i liderar el branding i la relació amb el client; el fundador continua aportant direcció creativa, ofici i cultura de marca.
Val la pena dir també que dues generacions treballant juntes no és automàticament una virtut. Pot ser un problema si la primera no cedeix decisions o si la segona espera que li arribin sense guanyar-se-les. El que ho fa funcionar no és el parentiu: és que cadascú tingui un terreny on la seva paraula pesa més, i que la resta ho accepti sense haver-ho de discutir cada vegada.
Els límits, que també existeixen
Seria fàcil acabar aquí i deixar la sensació que un equip petit només té avantatges. No és veritat, i val més dir-ho abans que ho descobreixi un client a mitja feina.
Cinc persones no poden atendre un nombre il·limitat de projectes alhora. Hi ha moments en què la resposta honesta a un encàrrec és una data més llunyana de la que el client voldria, o directament un no. Un estudi d’aquesta mida que promet disponibilitat immediata permanent està prometent alguna cosa que haurà de trencar.
Tampoc cobreix qualsevol especialitat imaginable. Hi ha peces molt concretes que es resolen amb col·laboradors de confiança, i el criteri és senzill: qui entra ho fa sota la mateixa direcció, no com un tros de projecte subcontractat que torna sense context.
Un últim matís, per honestedat: cinc és el nombre d’avui. És una expressió de voluntat i d’estabilitat, no una promesa contractual. El que sí que és una decisió és el model: un equip on el client parla amb qui fa la feina.
De les dues tradicions que conviuen a la mateixa planta, en parlem a Mans i pantalles.