Una nou de metall oberta, la peça que dona nom a Poco Ruido, Muchas Nueces.

Poco Ruido, Muchas Nueces

,

Hi ha una expressió castellana que tothom coneix: mucho ruido y pocas nueces. Molt soroll i poques nous. Serveix per dir que alguna cosa promet més del que dona.

La primera marca pròpia de joieria de l’estudi es diu Poco Ruido, Muchas Nueces. La frase girada del revés.

Una marca al voltant d’un objecte

PRMN és el primer projecte propi de joieria de l’etapa familiar de l’estudi, i gira al voltant de la nou: un element al qual la família associa significats i emocions pròpies.

La marca no va començar per un buit de mercat ni per una oportunitat detectada en un full de càlcul. Va començar per un objecte que ja volia dir alguna cosa per a la família.

Això té un avantatge enorme i un risc que triga a aparèixer. L’avantatge és que la marca té ànima des del primer dia i no s’ha d’inventar cap relat. El risc és que allò que et commou a tu no commou automàticament ningú més, i que és fàcil confondre les dues coses.

Una peça en procés a la fornal del taller, abans de ser producte.

Entrar en un sector des de dins

El projecte va permetre a l’estudi entrar de ple a l’ecosistema de la joieria, especialment al Maresme i a Barcelona: proveïdors, tallers, fires, botigues, altres marques.

Aquest coneixement no es pot llegir a llibres. Saber quant triga un proveïdor de debò, quin marge deixa una peça quan hi comptes totes les hores, què demana una botiga per acceptar-te o com es comporta un sector durant les setmanes bones i les dolentes: tot això només s’aprèn a dins.

La part que no romantitzarem

PRMN no ha estat un projecte rendible (econòmicament).

Dir-ho és més útil que amagar-ho, perquè és exactament el tipus d’informació que ningú no publica i que tothom necessitaria abans de començar. Una marca pot estar ben pensada, ben dissenyada i ben explicada, i tot i així no acabar de trobar el seu lloc comercial.

Un projecte pot no funcionar com a negoci i funcionar com a escola.

Què va ensenyar exactament

Sobretot, a distingir entre les tres capes que un estudi acostuma a veure per separat quan treballa per encàrrec: la marca, el producte i la venda.

Quan fas branding per a algú altre, entregues la primera i confies que les altres dues funcionin. Quan la marca és teva, descobreixes com d’estretament lligades estan. Una decisió de posicionament et canvia el cost de producció. Una decisió de producte et tanca un canal de venda. Un preu et redefineix el públic encara que la identitat digui una altra cosa.

El packaging de PRMN amb la peça acabada a dins, sobre teixit clar.

Per què això li serveix a un client

Un estudi que només ha assessorat parla dels errors dels altres. Un estudi que també ha muntat marques pròpies pot parlar dels seus.

Això canvia el to d’una reunió. Quan un client explica que no sap si el preu és massa alt, o que la seva marca agrada molt però no ven, o que porta dos anys sostenint un projecte que encara no s’aguanta sol, hi ha una diferència entre respondre amb un marc teòric i respondre havent estat exactament allà.

PRMN va obrir la porta d’un sector i va ensenyar a l’estudi què significa seure a l’altra banda de la taula. Els dos projectes que van venir després ho aprofiten: De fondre a portar l’anell i Guardar el tacte. I l’origen de tot plegat, el taller que comparteix planta amb les pantalles, és a Mans i pantalles.